.jpg)
TREBALL DE RECERCA
Laura López Giráldez
PSORIASIS GUTTATA
La psoriasis és una malaltia inflamatòria de la pell que afecta aproximadament al 1 – 3 % de la població mundial. Apareix com a plaques vermelles recobertes d’escames platejades que es desprenen de la pell.
Les plaques psoriàsiques es troben sovint als colzes, als genolls i al cap, però poden afectar també a altres zones del cos, com la cara, els peus i les membranes mucoses.
La psoriasis no és contagiosa, ni és deguda a una alèrgia. Sovint aquesta malaltia es transmet geneticament.
Les plaques psoriàsiques es troben sovint als colzes, als genolls i al cap, però poden afectar també a altres zones del cos, com la cara, els peus i les membranes mucoses.
La psoriasis no és contagiosa, ni és deguda a una alèrgia. Sovint aquesta malaltia es transmet geneticament.
El diagnòstic de les variants típiques de la psoriasis és sencill.
Una variant d’aquesta malaltia és la Psoriasis Guttata. Aquesta presenta lesions petites, rodones, escamoses i repartides per tot el cos. Semblen gotetes d’aigua. Normalment afecta a pacients joves (nens i adolescents).
Aquesta malaltia sol donar-se després d’una infecció bacteriana al coll (faringitis, amigdalitis, rinofaringitis...). Aquest tipus de psoriasis acostuma a reaparèixer després de poques setmanes de desaparèixer. Pot tornar a sortir com una Psoriasis Guttata o bé com una psoriasis normal. El fet de que reaperèixi pot venir degut a que el bacteri no ha mort i està viu al nostre organisme. Això s’acostuma a diagnosticar fent una anàlisi de sang.
La Psoriasis Guttata acostuma a durar entre 1 i 2 mesos.
Per tractar aquest tipus de psoriasis, es pot utilitzar un antibiòtic tradicional per tal d’acabar amb el bacteri, com seria la Amoxicil·lina, o bé amb una pomada sense antibiòtic, com seria la Daivobet, o també es pot utilitzar un preparat farmacèutic que combina un antibiòtic amb components naturals amb les propietats de la pomada abans citada. La medicació dependrà de lesions presentades al cos. La Amoxicil·lina es recepta quan es vol acabar amb el bacteri (Streptococo) encara viu al nostre organisme, la pomada quan ja a mort el bacteri, per tal d’acabar amb les lesions ja que és un antimflamatori, i el preparat es pot utilitzar en els dos casos.
Una variant d’aquesta malaltia és la Psoriasis Guttata. Aquesta presenta lesions petites, rodones, escamoses i repartides per tot el cos. Semblen gotetes d’aigua. Normalment afecta a pacients joves (nens i adolescents).
Aquesta malaltia sol donar-se després d’una infecció bacteriana al coll (faringitis, amigdalitis, rinofaringitis...). Aquest tipus de psoriasis acostuma a reaparèixer després de poques setmanes de desaparèixer. Pot tornar a sortir com una Psoriasis Guttata o bé com una psoriasis normal. El fet de que reaperèixi pot venir degut a que el bacteri no ha mort i està viu al nostre organisme. Això s’acostuma a diagnosticar fent una anàlisi de sang.
La Psoriasis Guttata acostuma a durar entre 1 i 2 mesos.
Per tractar aquest tipus de psoriasis, es pot utilitzar un antibiòtic tradicional per tal d’acabar amb el bacteri, com seria la Amoxicil·lina, o bé amb una pomada sense antibiòtic, com seria la Daivobet, o també es pot utilitzar un preparat farmacèutic que combina un antibiòtic amb components naturals amb les propietats de la pomada abans citada. La medicació dependrà de lesions presentades al cos. La Amoxicil·lina es recepta quan es vol acabar amb el bacteri (Streptococo) encara viu al nostre organisme, la pomada quan ja a mort el bacteri, per tal d’acabar amb les lesions ja que és un antimflamatori, i el preparat es pot utilitzar en els dos casos.
BACTERIS
Els bacteris són uns organismes molt petits que van aparèixer fa 3500 milions d’anys. Actualment es troben per tot arreu ( ferides infectades, llet tallada, carn podrida...).
Els bacteris són els únics organismes procariotes, és a dir, sense nucli, que tenen l’ ADN al citoplasma en una regió anomenada nucleol.
Són éssers unicel·lulars, sense mitocondris (s’encarreguen de la respiració cel·lular), amb ribosomes petits (s’encarreguende la síntesi de proteïnes), sense cloroplast (s’encarreguen de la fotosíntesi) , ni aparell de Golgi (s’encarrega de l’emmagatzament i transport de proteïnes).Tenen a més de la membrana cel·lular, una paret de peptidoglicans o pseudopeptidoglicans (glúcids). Depenent de si la paret és peptidoglicans o de pseudopeptidoglicans, els bacteris s’anomenen o bé arqueobacteris (viuen en condicions extremes) o bé eubacteris (els bacteris que tothom coneix, els típics que trobem per tot arreu) respectivament.
- Cocs: Esfèrics
- Espirils: Bastó cargolat
- Vibrions: Coma ortogràfica
- Bacils: Bastó allargat.
Els bacteris són els únics organismes procariotes, és a dir, sense nucli, que tenen l’ ADN al citoplasma en una regió anomenada nucleol.
Són éssers unicel·lulars, sense mitocondris (s’encarreguen de la respiració cel·lular), amb ribosomes petits (s’encarreguende la síntesi de proteïnes), sense cloroplast (s’encarreguen de la fotosíntesi) , ni aparell de Golgi (s’encarrega de l’emmagatzament i transport de proteïnes).Tenen a més de la membrana cel·lular, una paret de peptidoglicans o pseudopeptidoglicans (glúcids). Depenent de si la paret és peptidoglicans o de pseudopeptidoglicans, els bacteris s’anomenen o bé arqueobacteris (viuen en condicions extremes) o bé eubacteris (els bacteris que tothom coneix, els típics que trobem per tot arreu) respectivament.
Els bacteris a més de classificar-se en arqueobacteris i eubacteris, es poden classificar en:
- Cocs: Esfèrics
- Espirils: Bastó cargolat
- Vibrions: Coma ortogràfica
- Bacils: Bastó allargat.
Els bacteris tenen una estructura comuna per a tots, tinguin una forma o una altre.
Aquests tenen una càpsula bacteriana, una paret, una membrana plasmàtica, ribosomes, inclusions, flagel/s , pèls i ADN.
Els bacteris igual que tots els éssers vius fan les tres funcions vitals; nutrició, relació i reproducció.
La reproducció pot ser per:
- Conjugació: És un procès a travès del qual un bacteri, transmet ADN a un altre a través d’un pèl sexual.
- Transducció: És l’intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, generalment un virus, que s’encarrega de transportar fragments d’ ADN d’un bacteri a l’altre.
- Transformació: És un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d’ ADN que queden lliures al medi i que procedeixen d’altres bacteris.
- Transducció: És l’intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, generalment un virus, que s’encarrega de transportar fragments d’ ADN d’un bacteri a l’altre.
- Transformació: És un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d’ ADN que queden lliures al medi i que procedeixen d’altres bacteris.
ELS ANTIBIÒTICS NATURALS
Els antibiòtics naturals són aquells remeis procedents del món vegetal capaços de frenar el creixement de bacteris o fins i tot d’eliminar-los.
Aquests antibiòtics es diferencien dels antibiòtics sintètics per les següents característiques:
- No tenen efectes secundaris
- Respecten als microorganismes necessaris per el cos, per exemple, els de la flora intestinal
- Són més econòmics i fàcils d’aconseguir
- No permet que els bacteris generin resistència a ells
- No tenen efectes secundaris
- Respecten als microorganismes necessaris per el cos, per exemple, els de la flora intestinal
- Són més econòmics i fàcils d’aconseguir
- No permet que els bacteris generin resistència a ells
Alguns exemples d' antibiòtics naturals serien:
- All: És ideal pel tractament de malalties respiratòries i de l’aparell excretor. També serveix per desinfectar i prevenir la infecció de ferides.
- Ceba: És de la familia de l’all i per tant té propietats similars.
- Jengibre: És capaç d’acabar amb el bacteri de l’ Escherichia coli, responsable de la gastroentiritis.
- Menta: És indicada per prevenir putrefaccions intestinals causades per bacteris.
- Farigola: No és capaç de matar els bacteris però si d’ inhibir el seu creixement. Utilitzat exteriorment, és un bon desinfectant i ajuda a cicatritzar les farides.
RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS
La capacitat que tenien els antibiòtics antigament per curar malalties
infeccioses està desapareixent.
Actualment, els bacteris estan desenvolupant una nova característica, la resistència als antibiòtics. Aquesta resistència ve provocada per la transferècia de característiques genètiques d’un bacteri a un altre, mitjançant un procès que s’anomena conjugació.
Actualment, els bacteris estan desenvolupant una nova característica, la resistència als antibiòtics. Aquesta resistència ve provocada per la transferècia de característiques genètiques d’un bacteri a un altre, mitjançant un procès que s’anomena conjugació.
Aquest procès de conjugació consisteix en transmetre un petit tros d’ADN d’un bacteri a un altre mitjançant un pèl sexual.
Aquesta resistència, el fet de que els antibiòtics no facin la seva funció, ve donada per l’ús excessiu de certs antibiòtics. En la majoria dels països europeus, els antibiòtics ocupen el segon lloc en la llista del medicaments més utilitzats.
Hi ha una explicació raonable a aquest fet i es que segons uns estudis realitzats al 2005 per la comissió europea, un 40% dels europeus no saben que els antibiòtics no són eficaços contra els virus.
Hi ha una explicació raonable a aquest fet i es que segons uns estudis realitzats al 2005 per la comissió europea, un 40% dels europeus no saben que els antibiòtics no són eficaços contra els virus.
Estem davant d’un gran problema i si tot segueix així, arribarem a un punt on els bacteris siguin resistents a tots els antibiòtics.
Els més afectats, són i seran, els nens i les persones grans.
Els més afectats, són i seran, els nens i les persones grans.
Tot això, ja ens ho va advertir Alexander Fleming l’any 1945 quan va dir: “ El abuso de la penicilina acabarà provocando el desarrollo inevitable de bacterias resistentes.”
TIPUS D'ANTIBIÒTICS
Podem trobar molts tipus d’antibiòtics.
- B- lactàmics
Tots el B-lactàmics tenen un anell B-lactàmic a la seva estructura. Les diferències existents entre l’anell i l’estructura bàsica influeixen en les propietats farmacològiques, en l’activitat i en l’amplitut d’acció. Un exemple de B-lactàmics conegut per la majoria de la societat seria l’ Amoxicilina, la Penicilina...
- Glucopèptids
Són substàncies polipeptídiques d’una estructura complexa. Inhibibeixen la síntesi de la paret cel·lular bacteriana. Un exemple de Glucopèptid seria la Vancomicina.
- Bacitracina
És un polipèptid semblant a la penicilina. El fet que el fa important és que els bacteris han desenvolupat menys resistencia davant d’aquest polipèptid que no pas davant la penicilina.
- Macròlids
Són agents que es caracterítzen per tenir en la seva estructura química un anell. Aquest pot ser de catorce, quinze o setze carbonis. Depen del nombre de carbonis tindrem uns macròlids o uns altres.
- Lincosamides
L’estructura bàsica de les lincosamides és un aminoàcid unit a un aminoglúcid.
El primer compost va ser la lincomicina i mitjançant modificacions en la seva estructura es van obtenir una sèrie de derivats, entre ells la clindamicina. Intervenen en la síntesi protèica. Un exemple de lincosamida seria la Licomicina.
- Tetraciclinas
Aquests compostos estan contituits per un nucli policíclic comú format per quatre anells de benzé (C6H6). Actuen sobre la síntesi de proteïnes. Alguns exemples d’aquests serien : la doxiciclina, la minociclina, etc.
- Aminoglucósids
La seva estructura conté una base nitrogenada i dos o més aminoglúcids. Actúen sobre la síntesi de les proteïnes i provocan errors a la lectura del còdi genètic.Alguns exemples d’aquest tipus serien : la gentamicina, la neomicina, la trobamicina, etc.
- Quinolones
Una de les primeres quinolones que va apareixer va ser l’àcid nalidíxic; amb l’incorporació d’un àtom de fluor van apareixer les fluorquinolones, permeten així el desenvolupament de nous derivats químics.
- B- lactàmics
Tots el B-lactàmics tenen un anell B-lactàmic a la seva estructura. Les diferències existents entre l’anell i l’estructura bàsica influeixen en les propietats farmacològiques, en l’activitat i en l’amplitut d’acció. Un exemple de B-lactàmics conegut per la majoria de la societat seria l’ Amoxicilina, la Penicilina...
- Glucopèptids
Són substàncies polipeptídiques d’una estructura complexa. Inhibibeixen la síntesi de la paret cel·lular bacteriana. Un exemple de Glucopèptid seria la Vancomicina.
- Bacitracina
És un polipèptid semblant a la penicilina. El fet que el fa important és que els bacteris han desenvolupat menys resistencia davant d’aquest polipèptid que no pas davant la penicilina.
- Macròlids
Són agents que es caracterítzen per tenir en la seva estructura química un anell. Aquest pot ser de catorce, quinze o setze carbonis. Depen del nombre de carbonis tindrem uns macròlids o uns altres.
- Lincosamides
L’estructura bàsica de les lincosamides és un aminoàcid unit a un aminoglúcid.
El primer compost va ser la lincomicina i mitjançant modificacions en la seva estructura es van obtenir una sèrie de derivats, entre ells la clindamicina. Intervenen en la síntesi protèica. Un exemple de lincosamida seria la Licomicina.
- Tetraciclinas
Aquests compostos estan contituits per un nucli policíclic comú format per quatre anells de benzé (C6H6). Actuen sobre la síntesi de proteïnes. Alguns exemples d’aquests serien : la doxiciclina, la minociclina, etc.
- Aminoglucósids
La seva estructura conté una base nitrogenada i dos o més aminoglúcids. Actúen sobre la síntesi de les proteïnes i provocan errors a la lectura del còdi genètic.Alguns exemples d’aquest tipus serien : la gentamicina, la neomicina, la trobamicina, etc.
- Quinolones
Una de les primeres quinolones que va apareixer va ser l’àcid nalidíxic; amb l’incorporació d’un àtom de fluor van apareixer les fluorquinolones, permeten així el desenvolupament de nous derivats químics.
CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS
Els antibiòtics es poden classificar segons diversos aspectes. Aquests aspectes podríen ser:
- L’estructura química
- L’efecte antibacterià
- El mecanisme d’acció
- L’amplitut de l’acció
*ESTRUCTURA QUÍMICA
Els antibiótics depenent de la seva estructura química s’agrupen en diverses families com per exemple B- lactámics, tetraciclines, quinolones, etc.
*EFECTE ANTIBACTERIÀ
Segons aquest aspecte, els antibiótics es divideixen en:
- Bacteriostàtics
- Bactericides
*MECANISME D'ACCIÓ
Els antibiòtics poden actuar per:
-Inhibició de la síntesi de la paret cel·lular
-Alteració de la funció de la membra cel·lular
-Inhibició de la síntesi protèica
-Inhibició de la síntesi o de la funció del àcids nucleics
*AMPLITUT D'ACCIÓ
-Amplitut gran
-Amplitut intermitja
-Amplitut reduida
- L’estructura química
- L’efecte antibacterià
- El mecanisme d’acció
- L’amplitut de l’acció
*ESTRUCTURA QUÍMICA
Els antibiótics depenent de la seva estructura química s’agrupen en diverses families com per exemple B- lactámics, tetraciclines, quinolones, etc.
*EFECTE ANTIBACTERIÀ
Segons aquest aspecte, els antibiótics es divideixen en:
- Bacteriostàtics
- Bactericides
*MECANISME D'ACCIÓ
Els antibiòtics poden actuar per:
-Inhibició de la síntesi de la paret cel·lular
-Alteració de la funció de la membra cel·lular
-Inhibició de la síntesi protèica
-Inhibició de la síntesi o de la funció del àcids nucleics
*AMPLITUT D'ACCIÓ
-Amplitut gran
-Amplitut intermitja
-Amplitut reduida
INTRODUCCIÓ
El treball que presentaré a continuació, tracta dels antibiòtics i de la resistència que els bacteris han desenvolupat davant d’ells.
Els antibiòtics són unes substàncies químiques que maten o inhibeixen el creixement dels bacteris. Els bacteris són uns organismes molt petits que van aparèixer fa 3500 milions d’anys. Actualment es troben per tot arreu (ferides infectades, llet tallada, carn podrida...).
Aquests organismes estan desenvolupant una resistència davant dels antibiòtics, la qual és un problema per a la societat. El problema és que arribarà un moment en que els antibiòtics no faran efecte i no hi haurà res que acabi amb aquests organismes dolents per al nostre organisme.
Seguint això em vaig plantejar estudiar si hi havia alguna alternativa als antibiòtics tradicionals.
Em vaig proposar aquestes hipòtesis:
- Els bacteris s’estan fent resistents degut a l’abús dels antibiòtics, causats per la automedicació desmesurada.
- Hi ha una possible via alternativa als antibiòtics tradicionals igual d’eficaç davant dels bacteris.
- Els antibiòtics més venuts, i per tant més utilitzats, són aquells que tenen amplitud d’acció gran.
Els antibiòtics són unes substàncies químiques que maten o inhibeixen el creixement dels bacteris. Els bacteris són uns organismes molt petits que van aparèixer fa 3500 milions d’anys. Actualment es troben per tot arreu (ferides infectades, llet tallada, carn podrida...).
Aquests organismes estan desenvolupant una resistència davant dels antibiòtics, la qual és un problema per a la societat. El problema és que arribarà un moment en que els antibiòtics no faran efecte i no hi haurà res que acabi amb aquests organismes dolents per al nostre organisme.
Seguint això em vaig plantejar estudiar si hi havia alguna alternativa als antibiòtics tradicionals.
Em vaig proposar aquestes hipòtesis:
- Els bacteris s’estan fent resistents degut a l’abús dels antibiòtics, causats per la automedicació desmesurada.
- Hi ha una possible via alternativa als antibiòtics tradicionals igual d’eficaç davant dels bacteris.
- Els antibiòtics més venuts, i per tant més utilitzats, són aquells que tenen amplitud d’acció gran.
ÍNDEX
1. Introducció ................................................................................................ 1
2. Què són els antibiòtics? ......................................................................... 2
3. Història dels antibiòtics .......................................................................... 2
3.1. Fleming i la penicilina .......................................................................... 3
4. Classificació dels antibiòtics ................................................................. 6
4.1. Estructura química ............................................................................... 6
4.2. Efecte antibacterià .............................................................................. 6
4.3. Mecanisme d’acció ............................................................................. 7
4.4. Amplitut de l’acció ............................................................................... 8
5. Tipus de d’antibiòtics ............................................................................. 8
5.1. B- Lactàmics ........................................................................................ 8
5.2. Glucopèptids ....................................................................................... 10
5.3. Bacitracina .......................................................................................... 11
5.4. Macròlids ............................................................................................. 11
5.5. Lincosamides ..................................................................................... 12
5.6. Tetraciclines ........................................................................................ 13
5.7. Aminoglucòsids .................................................................................. 13
5.7.1 Gentamicina ...................................................................................... 13
5.8. Quinolones ........................................................................................... 15
6. Resistència als antibiòtics .................................................................... 15
7. Antibiòtics naturals ................................................................................. 17
8. Bacteris ................................................................................................... 19
8.1. Què són els bacteris? ......................................................................... 19
8.2. Tipus de bacteris ................................................................................. 20
8.3. Estructura bacteriana .......................................................................... 22
8.4. Fisiologia bacteriana .......................................................................... 24
9. Psoriasis Guttata .................................................................................... 26
10.Estudi dels antibiòtics............................................................................ 28
11. Conclusions .......................................................................................... 34
12. Bibliografia ............................................................................................ 36
Suscribirse a:
Entradas (Atom)